Gandia Bàsquet 63 Nou Bàsquet Xàtiva 65

Dalt de la tribuna del pavelló descobert, els nostres
anotadors, gelats d'humitat abans del partit,
presagiaven com ens quedaríem tots en acabar

Partit decisiu per afrontar la segona fase amb possibilitats d'una bona classificació. Sembla com si la parada competitiva per Nadal ens haguera fet recuperar l'esperit de la primera època de l'equip, caracteritzada per la falta de contraatacs, amb intensitat defensiva millorable i fallades de marcatge a jugadors clau de l'equip contrari. I on la màxima era 'partit igualat derrota segura'. Confiem que siga l'últim partit així.
El partit fou sempre molt igualat. Davant la zona de l'equip xativí i amb absència de transicions ràpides només ens quedava el tir exterior (2 triples i 2 de mitja distància) i els intents dels pivots, bé forçant personal (4 de 4 en tirs lliures) o amb anotacions prop de cistella (els tres rebots ofensius del període serien la clau). A la fi, 20-14 al nostre favor però ens quedava el regust de no estar guanyant amb les nostres bases més definitives: la rapidesa en el contraatac a causa d'una bona intensitat defensiva i recuperacions aprofitades.
En el segon quart es comprovà que, al mínim descuit Xàtiva ens igualaria. Ràpidament, gràcies a dos triples i un bàsquet davall cistella es posaven 23-22. S'aguantà el partit a pesar del parcial 13-17 gràcies als tirs lliures  (5) i jugades davall cistella amb tir addicional. Seguíem sense fer cap contraatac (el Xàtiva en va fer un) i l'efectivitat en el llançament exterior va baixar (6 tirs errats). Cap rebot ofensiu.
La segona part començava amb un marcador igualat (33-31) que presagiava algun pronòstic prepartit. Nosaltres amb la nostra mitja anotadora però amb els contraris amb massa punts. Un parell de triples, tres rebots ofensius permeteren una jugada de 2+1 i anotacions prop de cistella dels alers i propiciaren un parcial igualat (16-17) i un resultat més ajustat encara (49-48). Cap assistència en el període, per tant cap cistella fàcil. Les cistelles del Xàtiva combinades,  amb un contraatac, bàsquets davall cistella i un triple.
L'últim quart va començar amb intercanvi de cistelles (de dos nosaltres, triple els de Xàtiva) que va empatar el partit a 51. Però després va sorgir per uns moments el nostre millor joc que va posar un esperançador parcial de 6-0 gràcies a dos contraatacs i un tir de mitja distància. A més, s'erraren dos contraatacs més que hagueren pogut trencar el partit. Un triple posava la màxima diferència a falta de pocs minuts (al pavelló descobert no li funcionaven els marcadors) i el 60-52 presagiava una victòria còmoda que no es va produir. Cap contraatac més, cap rebot ofensiu en tot el quart, deixava que el tir exterior fóra l' únic recurs (amb 6 errors), sense provocar faltes  i permetent que el Xàtiva ens posara un parcial de 3-13, que va deixar el marcador final en un desil·lusionant 63-65. La relaxació defensiva en els últims instants va ser una de les causes puntuals d'eixe darrer moment. Un contraatac fàcil del Xàtiva per error de marcatge va ocasionar una falta desesperada que es va convertir en dos punts i un triple a falta de 8 segons per un jugador que va estar 5 segons sol esperant la pilota i que va llançar sense cap oposició acabà amb les nostres esperances.
En conclusió, sense intensitat defensiva i contraatac podem perdre contra quasi tots els equips del grup, també contra el Tavernes.








Estadístiques