Després de la derrota in extremis contra el Calassanç, s'han pogut vore en este partit tots els mals de la temporada, una volta pràcticament esfumades les possibilitats d'anar a la Final Autonòmica que, a bacs i rebolcons, encara ens aguantaven com a equip. I això que encara queden possibilitats. Tampoc no és descabellat guanyar l'Escolàpies (ja ho hem fet), el València (hem guanyat el Lucentum i els vam deixar en 56 punts) i el Calassanç (com vam vore dijous) però ens ho hem de creure tots i això, ara per ara, sí que és una empresa impossible.
Espessos en atac, amb transicions en càmera lenta, poc joc interior i els triples com a únic recurs per a anotar punts en atacs estàtics repetitius seguint un esquema que ens ha portat a on estem. En l'últim quart, per exemple, dels 14 punts 12 van ser de llançaments triples (4 de Jorge en una excel·lent sèrie de 5 intents) i només 2 punts en tirs de 2 prop de cistella. Per contra, el Castelló en este últim quart decisiu va anotar 1 triple, tres cistelles de 2 i 9 tirs lliures (de 15 intents). Amb un equilibri que havia de portar a la victòria, sens dubte. Cap llançament de tir lliure en l'últim quart perquè no es poden forçar les faltes si el teu únic recurs és buscar un jugador ben situat perquè llance de tres. Per definició, és (quasi) impossible guanyar un partit en què llances més de 3 que de 2 perquè això indica unes carències que l'altre equip pot fàcilment contrarestar. Dels 47 llançaments de camp (més o menys la mitjana de la temporada) 27 tirs de 3 i 20 de dos (de mitja distància i baix de cistella). Ni en els entrenaments i sense defensors es pot guanyar així.
Una altra característica de la temporada ha sigut no aprofitar els avantatges en els moments crucials i després d'un parcial de 7-0 (29-23) en el tercer quart s'encadena un parcial en contra de 0-8 (29-31) per acabar perdent el quart.
Quan diem que una de les claus de la temporada han sigut les excessives pèrdues (com en el partit de Calassanç) ens estem referint a partits jugats amb intensitat i no com el d'ahir en què només van hi haure 17 pèrdues però, alerta!, amb 5 recuperacions tan sols: tot un símptoma de no estar bé en la pista.
I, si no en teníem prou, confirmació del factor terreny de joc. Hem guanyat en el pavelló el Lucentum i l'Escolàpies (vam perdre contra el València) i hem perdut en la pista de fora contra el Montemar, el Xàtiva i el Castelló. Ho voleu més clar?
Per acabar, hem de saludar els pares de l'equip de Castelló (alguns dels quals són de Borriana) que tant allí com a Gandia han demostrat fer honor al nom que porta el club (Amics del Bàsquet) i amb els quals esperem coincidir en altres ocasions a fi de compartir l'estima pels nostres fills i l'aficció pel bàsquet.
Tot i amb això, encara queden possibilitats de classificar-nos. Tampoc no és descabellat guanyar l'Escolàpies (ja ho hem fet), el València (hem guanyat el Lucentum i els vam deixar en 56 punts) i el Calassanç (com vam vore dijous) però ens ho hem de creure tots i això, ara per ara, sí que és una empresa impossible.
Comproveu-ne les possibilitats.
Estadístiques
Rendiment
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada