Parcials: 16-24; 14-18 (30-42); 15- 11 (45-53); 13-15 (58-68)
Han jugat: Deiby (14), Vicent (22), Lluís (2), Miguel (17), Vytas (2) –quintet inicial, Àlex (2), Rafa (2), Michel (3), Carlos (4), Carles i Andreu. No van jugar Jordi i Manu per lesió.
PARTIT ATROTINAT EN QUÈ QUASI ES PERD AMB LES ARMES DEL RIVAL
No som un equip massa anotador. Per això els partits en què basem la nostra superioritat només en l’aspecte ofensiu, solen ser de patiment. Haver anotat 24 punts en el primer quart no garantia res perquè això, com sempre, és ben difícil de repetir. Per això, ens és tan important la defensa i els 16 punts encaixats en eixe quart no presagiaven res bo. Quan alguns en la grada patien en el tercer quart a pesar de guanyar de 12 punts, es referien al fet que en cap moment l’equip estava jugant a Alginet com en la segona meitat del partit de Gandia en què només ens van anotar 13 punts en dos quarts i vam remuntar el partit. Si a això afegim la quantitat inacceptable de pèrdues (30) i la inexistència de rebot ofensiu (només 2 fins a eixe moment), era evident que quan deixàrem de tindre l’efectivitat dels dos primers quarts (16 de 24 tirs en tirs de camp) vindrien els problemes. I així va passar perquè del 35 – 50 de mitjans del tercer quart es va arribar al preocupant 55-57 a un sol llançament de la derrota quan quedaven 6’25’’ per acabar el partit. Afortunadament, el control dels atacs (fins a eixe moment regits per l’atrotinamenta) després d’una oportuna ordre de l’entrenador, va permetre guanyar un partit en què es va patir molt més del necessari fins que vam usar la nostra millor arma: la intensitat defensiva i la concentració sense presses. ¿Com explicar, si no, eixe parcial de 3-11 en els últims sis minuts vint-i-cinc segons?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada