EL QUE NO POT SER, NO POT SER, I A MÉS ÉS IMPOSSIBLE
Així et quedes després de vore la potència, la tècnica, la intensitat, la resistència, la plantilla del millor equip valencià de la generació del 95, el València Basket Club.
A això cal afegir el descuit del planter en els darrers anys al Gandia Bàsquet, només suplit pel voluntarisme d'alguns entrenadors però amb una raquítica estructura de club, incapaç de projectes a mitjà termini, i que ha desembocat en el desgavell existent a hores d'ara. L'única cosa positiva d'esta situació: la reacció de molts més pares que han entés per fi que en el club no hi havia res més que el que nosaltres estiguérem disposats a construir.
Pel que fa al matx, cal dir que per primera volta en molts partits començàrem dominant el Pamesa i demostrant que en igualtat de condicions podem fer-los front (uns quants minuts). Una bona defensa, joc interior, encert en els llançaments i molt de rebot defensiu (9) propiciaren un 12-18 favorable que, després dels primers canvis, es transformà en un 18-18 amb què s'acabà el quart. Al segon quart es sentencià el partit amb un parcial inicial de 8-0. Un tercer quart desastrós en defensa i en atac donà pas a un últim quart on gràcies a la pressió insistent s'aconseguiren recuperar balons (5) però que es llançaven a perdre amb massa pèrdues (11) compensades pel domini una altra volta del rebot defensiu.
A partir d'ara, bona lletra. Intensitat en els entrenaments i en els partits que la classificació encara depén del que nosaltres puguem fer. Ànim!
Han jugat: Jordi (7), Miguel (7), Lluís (5), Rafa (9), Manu (5) -quintet inicial, Deiby (11), Jorge, Álex (2), Vytas, Carlos (3) i Carles (1).
Parcials: 18-18; 27-15 (45-33); 31-4 (76-37); 19-13 (95-50)
Estadístiques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada