Fi de cicle (III). Rubén Perelló

Pocs intuíem en començar la primera temporada entre nosaltres (2006-2007) la sort que hem tingut en disfrutar-lo com a entrenador dels nostres fills durant tres boniques temporades. La prevenció primera provocada per la distància intergeneracional que alguns teníem (ens fem grans) prompte va ser oblidada en comprovar com la responsabilitat, la preparació i la intel·ligència eren factors que confluïen en la seua persona.
I això que era un any difícil. 14 xiquets alevins que venien de jugar junts i amb pares que tenien diferents expectatives respecte al seu objectiu en el bàsquet: des dels que ho consideraven com una manera lúdica de fer esport fins als que sospiraven pel triomf professional dels seus fills; i això en totes les gradacions imaginables.
A pesar de la seua joventut, Rubén va saber gestionar el millor possible les lògiques tensions que això podia suposar i en els entrenaments i en els partits vam poder disfrutar de tot el seu treball fins arribar a la fase final de la Malva-rosa on, després de guanyar massa fàcilment a El Pilar, vam perdre (amb martingales incloses) davant... el Pamesa. Rubén va demostrar que per a ell eixe grup de xiquets no era un encàrrec per completar la seua tasca en el primer equip del Gandia, sinó que s'hi va comprometre perquè disfrutaren competint com un equip de bàsquet. El subcampionat provincial va ser la cirereta d'una temporada ben bonica.

La segona temporada (2007-2008) va ser crucial per diverses raons. Alguns companys van deixar l'equip i el bàsquet (els germans Terol) i els altres van anar a diferents equips del Gandia o de la comarca (Manel, Nicky, Marcos). Quatre jugadors eren prompte incorporats al Gandia A (Deiby, Manu, Vicent i Carlos) i Rubén es va quedar dirigint un equip B amb els que quedaven dels finalistes de la temporada anterior (Jordi, Rafael, Àlex, Lluís, Joan) més algunes incorporacions: altres infantils de primer any (Àlex Mora i Miguel), infantils de segon any (Adrián, Jorge, Miguel Barber, Queco i Andrés) més un aleví de segon any procedent del Pamesa (Joan Garcia). En principi, es podia pensar que Rubén podria desentendre's perquè es quedava sense molts jugadors fonamentals de la temporada anterior. Però no ho va fer sinó que va demostrar la seua vàlua com entrenador en saber combinar les característiques personals dels seus jugadors fins que es va conseguir el que ha sigut la divisa tots estos anys: fer un EQUIP. Perquè fent equip es va conseguir la classificació en un grup difícil i vam ser només superats pel Bàsquet Dénia (infantils de segon any). A la fi, en una eliminatòria renyida (dos empats) vam ser superats en la pròrroga pel Nou Bàsquet Torrent i no es va poder conseguir l'ascens (però la categoria autonòmica estava salvada per l'equip A).
Esta segona temporada va ser, al meu entendre, el punt d'inflexió que ens va fer comprendre com, gràcies al treball i a la bona sintonia amb l'entrenador, es pot arribar a grans metes. Rubén va conseguir que l'equip fóra el més important per damunt de les individualitats i vam ser l'enveja dels que no ho van poder disfrutar amb nosaltres.

Arribats a esta tercera temporada (2008-2009) es tornaven a reunir 9 integrants dels finalistes alevins amb les dos noves incorporacions de la temporada anterior (Miguel i Àlex Mora). Rubén, amb noves responsabilitats en el primer equip professional del Gandia, va voler (i va poder) compartir la direcció tècnica amb Vanessa. Sabedor que no podia ocupar-se amb la mateixa intensitat que en les altres temporades va trobar la persona adequada perquè es poguera seguir amb la línia encetada en tots els sentits (de preparació i d'implicació en el projecte del Gandia Bàsquet 95). Els fruits els hem narrat en este bloc al llarg de la temporada.


Rubén Perelló ha sabut acompanyar els nostres fills en una època difícil i en allò que els pares (controladors per definició) no podem controlar: les seues relacions fora de l'escola i de casa. I això en el pas de xiquets a xicons té una importància cabdal. El lligam que, a través de l'esport, han tingut estos anys no haguera sigut de la mateixa intensitat sense haver estat ben orientat cap a l'esforç, la responsabilitat, l'ajuda mútua, la il·lusió per un objectiu i (també) un ludisme sa. Hem tingut la sort que Rubén Perelló (i enguany també Vanessa Navarro) haja sigut l'orientador d'esta parcel·la de la formació dels nostres fills. Ara, que se'n va del nostre club, volem reconéixer-ho i agrair-li tota l'entrega que ha mostrat durant estos anys. No tenim cap dubte que arribarà on ell voldrà arribar.

Fins l'altra!

Fi de cicle (II). Despedint la temporada. Segona part

I el dissabte 18 de juliol, es va celebrar la Festa Fi de Temporada. Va començar de vesprada amb una sessió de Paint-Ball a Calp on es van traslladar Rubén, Vanessa i els components de l'equip. Els que hi van anar s'ho van passar de categoria a pesar de l'excessiva prevenció que tenien alguns pares per l'experiència.
I a la nit vam sopar tots al Casino de Daimús.




Després de sopar, va vindre l'acte més emotiu d'un cicle que va començar fa tres temporades quan Rubén Perelló es va fer càrrec de l'equip. Rubén es va voler despedir amb un escrit que va llegir i on va reflectir les seues vivències durant estos anys que hem tingut la sort que ha estat formant als nostres fills; des de l'any de la final a la Malva-rosa fins a l'any de la Interautonòmica a San Javier. Hi va descriure amb precisió les característiques de cada jugador present i la seua compenetració amb Vanessa. Després, es van repartir els trofeus que quedaven pendents per a cada jugador com a record d'esta extraordinària temporada.
La nit va acabar a la vora de la mar on els més destres dels pares i mares van lluir les seues habilitats en l'art de la dansa.

Fi de cicle (I). Despedint la temporada. Primera part

Una temporada com la del 2008-2009 (que tots recordarem sempre) es mereixia una despedida com cal. De primer, ens vam reunir a dinar en el Tano Ressort diumenge 28 de juny. Es va projectar el video excel·lent que Vicent Escrivà (pare d'Àlex) va fer del nostre equip durant tota la seua temporada.

Ací el podeu vore (algunes parts sense banda sonora per allò del copyright)