CB Tavernes 35 Gandia Bàsquet 88

Sempre m'ha paregut que les estadístiques convencionals no reflectixen tot el que s'esdevé en un partit de bàsquet. És allò que diem els 'intangibles': com impedir que l'altre equip encistelle fàcilment, com valorar una bona defensa, com es valora un bon bloqueig, una ajuda... En les estadístiques convencionals una errada defensiva no és penalitzada i, en canvi, una falta forçada per un error d'un company sí que ho és... Com que hui teníem marcador i no patíem fred, he pogut fer una ampliació d'eixes estadístiques convencionals. Es tracta del parcial personal de cada jugador en relació al resultat de l'equip, és a dir, quants punts s'han anotat per part dels dos equips mentre cadascú ha estat en pista. I eixa dada l'he dividida pels segons en pista de cada jugador per tal de traure una espècie de rendiment (diferència de punts aconseguida per l'equip en pista per cada 100 segons) que pot servir de complement a les valoracions que es fan normalment. Això ens pot ajudar a objectivar el màxim possible l'aportació de cada jugador al rendiment global de l'equip al llarg d'un partit. Amb tot, seguiran havent-hi 'intangibles', el més important del qual segurament siga la il·lusió que tots tingam per fer un bon bàsquet.


Estadístiques

Parcials personals 

Gandia Bàsquet Athetic en el superbàsket

Aquest dimecres 27 de gener va eixir en el diari super deporte un suplement anomenat superbàsket on cada setmana parlen sobre el bàsquet valencià.

Esta setmana, els protagonistes han sigut els clubs del Gandía Bàsket Athletic i dels Hermanos Maristas.

Dalt de dreta a esquerre: Alexandre Correa, Àlex Escrivà, Manuel Herrera, Vicent Escrivà, David Sanz, Tomás Roig i Carles Mañó

Baix de dreta a esquerre: Carlos Montagud, Lluís Alandete, Miguel Martinez, Jorge Miret i Jordi Estevan

Falten: Rafa Ginestar i Quique(entrenador)

Gandia Bàsquet 63 Nou Bàsquet Xàtiva 65

Dalt de la tribuna del pavelló descobert, els nostres
anotadors, gelats d'humitat abans del partit,
presagiaven com ens quedaríem tots en acabar

Partit decisiu per afrontar la segona fase amb possibilitats d'una bona classificació. Sembla com si la parada competitiva per Nadal ens haguera fet recuperar l'esperit de la primera època de l'equip, caracteritzada per la falta de contraatacs, amb intensitat defensiva millorable i fallades de marcatge a jugadors clau de l'equip contrari. I on la màxima era 'partit igualat derrota segura'. Confiem que siga l'últim partit així.
El partit fou sempre molt igualat. Davant la zona de l'equip xativí i amb absència de transicions ràpides només ens quedava el tir exterior (2 triples i 2 de mitja distància) i els intents dels pivots, bé forçant personal (4 de 4 en tirs lliures) o amb anotacions prop de cistella (els tres rebots ofensius del període serien la clau). A la fi, 20-14 al nostre favor però ens quedava el regust de no estar guanyant amb les nostres bases més definitives: la rapidesa en el contraatac a causa d'una bona intensitat defensiva i recuperacions aprofitades.
En el segon quart es comprovà que, al mínim descuit Xàtiva ens igualaria. Ràpidament, gràcies a dos triples i un bàsquet davall cistella es posaven 23-22. S'aguantà el partit a pesar del parcial 13-17 gràcies als tirs lliures  (5) i jugades davall cistella amb tir addicional. Seguíem sense fer cap contraatac (el Xàtiva en va fer un) i l'efectivitat en el llançament exterior va baixar (6 tirs errats). Cap rebot ofensiu.
La segona part començava amb un marcador igualat (33-31) que presagiava algun pronòstic prepartit. Nosaltres amb la nostra mitja anotadora però amb els contraris amb massa punts. Un parell de triples, tres rebots ofensius permeteren una jugada de 2+1 i anotacions prop de cistella dels alers i propiciaren un parcial igualat (16-17) i un resultat més ajustat encara (49-48). Cap assistència en el període, per tant cap cistella fàcil. Les cistelles del Xàtiva combinades,  amb un contraatac, bàsquets davall cistella i un triple.
L'últim quart va començar amb intercanvi de cistelles (de dos nosaltres, triple els de Xàtiva) que va empatar el partit a 51. Però després va sorgir per uns moments el nostre millor joc que va posar un esperançador parcial de 6-0 gràcies a dos contraatacs i un tir de mitja distància. A més, s'erraren dos contraatacs més que hagueren pogut trencar el partit. Un triple posava la màxima diferència a falta de pocs minuts (al pavelló descobert no li funcionaven els marcadors) i el 60-52 presagiava una victòria còmoda que no es va produir. Cap contraatac més, cap rebot ofensiu en tot el quart, deixava que el tir exterior fóra l' únic recurs (amb 6 errors), sense provocar faltes  i permetent que el Xàtiva ens posara un parcial de 3-13, que va deixar el marcador final en un desil·lusionant 63-65. La relaxació defensiva en els últims instants va ser una de les causes puntuals d'eixe darrer moment. Un contraatac fàcil del Xàtiva per error de marcatge va ocasionar una falta desesperada que es va convertir en dos punts i un triple a falta de 8 segons per un jugador que va estar 5 segons sol esperant la pilota i que va llançar sense cap oposició acabà amb les nostres esperances.
En conclusió, sense intensitat defensiva i contraatac podem perdre contra quasi tots els equips del grup, també contra el Tavernes.








Estadístiques

Montemar 93 - Gandia Bàsquet 62

Lamentable reanudació de la competició. En un partit per a oblidar (l'actitud) i per a recordar (com no s'ha de jugar mai) s'ha llançat a perdre una ratxa de cinc victòries que ens havia situat en segona posició empatats amb el Montemar.
El començament va ser igualat i inclús ens hem posat per davant (4-5)  però  després d'un temps mort ens han fet un parcial de 8-0 (14-6) i després d'una cistella nostra ens han fet un altre parcial de 7-0 (23-8). La nostra relaxació defensiva propiciava els fàcils contraatacs del Montemar  (5 en el primer quart i cinc més en el segon). Fàcils cistelles baix de cistella i tirs amb comoditat dels alacantins completen la debacle d'un partit que estava sentenciat abans d'acabar el primer quart. Una tímida recuperació al final del primer quart i durant la primera meitat del segon quart evitaven un distanciament quilomètric però els 17 punts de diferència en el minut 9 del primer quart (27-10) seguien en el minut 6.30 del segon quart (48-31). Tot seguit, un parcial de 14-3 deixava el partit vist per a sentència ja en el descans ( 62-34). També fou destacable la intel·ligent assignació de faltes en els dos primers quarts. Mentres nosaltres entràvem en bonus en els dos o tres primers minuts, l'equip alacantí només ho feia al final de cada quart, com a màxim. La rigorositat (per dir-ho d'alguna manera) en les faltes assenyalades, ben sovint imaginades, esdevenen anècdota per culpa del nostre desastrós partit.

El segon temps va ser de tràmit (31-28) i només va servir per arribar més tard a dinar.

Este partit ens torna a demostrar que sense mentalitat defensiva dels cinc integrants de cada quintet en pista és impossible guanyar a la majoria d'equips d'esta categoria autonòmica. Un equip com el nostre que no anota més de 70 punts necessita deixar-se la pell en defensa. Els 15 contraatacs que han acabat en cistella per part del Montemar són, ni més ni menys, que 30 punts. Des del primer partit contra el Lucentum no ens havien fet tants contraatacs. Per contra, El Gandia Bàsquet només n'ha fet 2 quan el contraatac havia sigut una de les nostres armes en els últims partits gràcies a l'agressivitat i la rapidesa. Sense la màxima concentració no hi ha recuperacions, ni assistències ni s'impedixen les fàcils cistelles dels rivals.

¿Serem capaços de reviscolar de bell nou? El pròxim dissabte contra el Xàtiva, ho sabrem.

Estadístiques

Escolàpies 78 Gandia Bàsquet 71

Partit amistós disputat en un gèlid matí del dissabte 9 de gener. Se li ha plantat cara al segon classificat de l'altre grup en un partit que s'ha pogut guanyar. S'han notat en algun moment els 25 dies sense competició que portàvem i que han provocat pèrdues i falta de concentració en alguns jugadors. L'arbitratge no ha afavorit en castigar-nos amb massa faltes i xiular excessivament, cosa que ha trencat el ritme en el moment menys oportú per a nosaltres. A pesar d'això hem estat en el partit fins al darrer moment.
Jugaren: Carlos (10), Lluís (3), Miguel (5), Vicent (7), Manu (6), Tomás (14), David (3), Rafa (7), Carles (6), Alexandre, Àlex i Jordi(10).


Altres dades a tindre en compte són que a l'Escolàpies els faltava un jugador per estar en el Campionat d'Espanya i que no estaven tan faltats de competició com nosaltres perquè han disputat tres partits a Madrid a finals d'any (un contra els nostres coneguts del Fuenlabrada).
És possible, per tant, aconseguir disputar amb possibilitats els partits oficials amb Escolàpies si millorem el nostre joc amb major agilitat mental i estant al màxim, perquè les variables independents no es poden canviar (pista lletja per a jugar i arbitratges amb previsibles tendències casolanes).


I el pròxim dissabte partit transcendental amb el Montemar. No confiar-se i intensitat han de ser les claus decisives per a guanyar.