Lamentable reanudació de la competició. En un partit per a oblidar (l'actitud) i per a recordar (com no s'ha de jugar mai) s'ha llançat a perdre una ratxa de cinc victòries que ens havia situat en segona posició empatats amb el Montemar.El començament va ser igualat i inclús ens hem posat per davant (4-5) però després d'un temps mort ens han fet un parcial de 8-0 (14-6) i després d'una cistella nostra ens han fet un altre parcial de 7-0 (23-8). La nostra relaxació defensiva propiciava els fàcils contraatacs del Montemar (5 en el primer quart i cinc més en el segon). Fàcils cistelles baix de cistella i tirs amb comoditat dels alacantins completen la debacle d'un partit que estava sentenciat abans d'acabar el primer quart. Una tímida recuperació al final del primer quart i durant la primera meitat del segon quart evitaven un distanciament quilomètric però els 17 punts de diferència en el minut 9 del primer quart (27-10) seguien en el minut 6.30 del segon quart (48-31). Tot seguit, un parcial de 14-3 deixava el partit vist per a sentència ja en el descans ( 62-34). També fou destacable la intel·ligent assignació de faltes en els dos primers quarts. Mentres nosaltres entràvem en bonus en els dos o tres primers minuts, l'equip alacantí només ho feia al final de cada quart, com a màxim. La rigorositat (per dir-ho d'alguna manera) en les faltes assenyalades, ben sovint imaginades, esdevenen anècdota per culpa del nostre desastrós partit.
El segon temps va ser de tràmit (31-28) i només va servir per arribar més tard a dinar.
Este partit ens torna a demostrar que sense mentalitat defensiva dels cinc integrants de cada quintet en pista és impossible guanyar a la majoria d'equips d'esta categoria autonòmica. Un equip com el nostre que no anota més de 70 punts necessita deixar-se la pell en defensa. Els 15 contraatacs que han acabat en cistella per part del Montemar són, ni més ni menys, que 30 punts. Des del primer partit contra el Lucentum no ens havien fet tants contraatacs. Per contra, El Gandia Bàsquet només n'ha fet 2 quan el contraatac havia sigut una de les nostres armes en els últims partits gràcies a l'agressivitat i la rapidesa. Sense la màxima concentració no hi ha recuperacions, ni assistències ni s'impedixen les fàcils cistelles dels rivals.
¿Serem capaços de reviscolar de bell nou? El pròxim dissabte contra el Xàtiva, ho sabrem.
No heu pensat que el fet que l'equip no ho fassa millor, pot ser perquè els contraris són més forts i no deixen fer i jugar cómodament? No més hi ha que veure els resultats.
ResponEliminaQuan es perd (quasi) sempre és perquè l'equip contrari ha jugat millor. Les nostres anàlisis enfoquen els errors i els encerts del nostre equip per tal de millorar les nostres actuacions. Els resultats són el que són però cal intentar comprendre per què es guanya al Lucentum i es perd contra el Montemar de tants punts. O per què no deixen fer i jugar còmodament? Per tant, no crec que siga tan evident mirant els resultats.
ResponElimina